L’arquitecta Yanina Ibañez codirigeix el postgrau en Arquitectura Bioclimàtica i Regenerativa a la UPC School, un programa professionalitzador que ofereix formació avançada en eficiència energètica, disseny bioclimàtic i construcció sostenible, elements que marquen el present i el futur del sector. En aquesta entrevista, analitza els reptes i oportunitats de l’arquitectura regenerativa i la necessitat de preparar-se per a aquest escenari amb el màxim compromís social i mediambiental.
- Com definiries avui l’arquitectura bioclimàtica i regenerativa, i per què és una dimensió tan clau per al futur de la construcció?
L’arquitectura bioclimàtica consisteix a dissenyar amb el clima, no pas contra ell: aprofitar la forma, l’orientació, l’entorn i els materials per maximitzar el confort passiu i minimitzar la demanda energètica. L’arquitectura regenerativa va un pas més enllà de la sostenibilitat: no només redueix impactes, sinó que crea impactes nets positius en salut, biodiversitat, aigua, energia i comunitat. És passar del “menys mal” al “més bé”, amb edificis que restauren ecosistemes, milloren la qualitat de l’aire i de l’aigua, i enforteixen el teixit social. És clau perquè l’entorn construït concentra una gran part de l’ús de recursos i de les emissions. A més, la transició climàtica i de biodiversitat ens exigeix tancar cicles de materials, descarbonitzar de manera profunda i renaturalitzar la ciutat. L’arquitectura regenerativa ofereix aquest marc: integra confort, salut i rendiment ambiental en tot el cicle de vida de l’edifici, i alinea el projecte amb els límits planetaris i el benestar de les persones.
- Quins reptes i oportunitats presenta aquesta transició sostenible per als professionals del sector AECO?
Els professionals del sector AECO afronten desafiaments en diferents àmbits. En el pla tècnic, han d’incorporar mesures rigoroses del carboni incorporat, càlculs dinàmics de demanda, anàlisi de cicle de vida (ACV) i cost del cicle de vida (LCC), així com integrar el BIM amb dades de rendiment. En el pla normatiu i de mercat, cal alinear-se amb marcs com Level(s), la taxonomia i les finances sostenibles de la UE, noves normatives locals i internacionals, criteris de contractació pública verda i les noves generacions de certificacions com LEED v5, WELL, BREEAM, SITES o Passivhaus. Finalment, els reptes culturals i organitzatius impliquen passar d’un enfocament fragmentat a un pensament sistèmic, fomentar el treball interdisciplinari i prendre decisions basades en l’evidència.
Tanmateix, aquesta transició també comporta grans oportunitats: En termes de competitivitat, permet destacar en licitacions i projectes privats, així com accedir amb més facilitat a finançament verd i a clients que valoren certificacions ambientals. Pel que fa a noves línies de negoci, sorgeixen oportunitats en rehabilitació profunda, economia circular, integració de la natura a la ciutat (NbS), arquitectura orientada a la salut i el benestar (WELL) i gestió ESG d’actius. Finalment, en l’àmbit de l’ocupabilitat, la sostenibilitat obre camins professionals com a consultor/a de certificacions, project manager de sostenibilitat, especialista en ACV, responsable ESG en promotores i fons, o tècnic/a municipal.
- El postgrau se centra en certificacions com LEED, BREEAM, PASSIVHAUS, WELL i Level(s). Quin valor afegeix acreditar-se a aquest nivell i com repercuteix en la carrera professional?
Les certificacions funcionen com a estàndards d’excel·lència i de verificació independent en el sector de la construcció i l’arquitectura sostenible. Obtenir una acreditació proporciona diversos avantatges: en primer lloc, ofereix un llenguatge comú i credibilitat davant de promotors, administracions i fons, alhora que ajuda a reduir el risc de greenwashing. A més, permet una diferenciació professional en un mercat que demanda perfils capaços de dissenyar, documentar i auditar el rendiment real dels projectes. Finalment, les certificacions faciliten la mobilitat internacional i l’accés a projectes de més complexitat tècnica i valor, ampliant les oportunitats professionals i de desenvolupament. En el postgrau preparem i acompanyem per a les acreditacions més demanades: LEED v5 (GA/AP), WELL AP, SITES AP, LFA (Living Future Accreditation) per a LBC, BREEAM (formació prèvia a Assessor/Accredited Professional) i Passivhaus Designer/Consultant, principalment LEED. A més, veurem Level(s) com a marc europeu d’indicadors, fet que obre portes en licitacions i finançament en alinear projectes amb la política climàtica i de biodiversitat de la UE.
- De quina manera abordeu els projectes pràctics en el postgrau, tenint en compte la complexitat tècnica i l’impacte ambiental, perquè l’alumnat arribi amb les millors garanties a la pràctica professional en construcció sostenible?
El nostre enfocament combina tres palanques molt clares perquè l’aprenentatge es tradueixi en ocupabilitat immediata:
- Pràctiques i TFM amb impacte i orientació professional. Facilitem pràctiques en despatxos d’arquitectura, enginyeries, consultores de certificació i promotores que ja treballen amb LEED v5®, WELL™, Living Building Challenge®, SITES®, BREEAM®, Passivhaus i Level(s). El TFM es concep com una peça professional: un cas real o prototip d’intervenció bioclimàtica i regenerativa amb full de ruta de certificació, mètriques d’energia i confort, biodiversitat urbana i circularitat de materials. Això permet que l’estudiant surti amb un portafoli provat i referències contrastables.
- Acompanyament professional i portes d’entrada al mercat. Substituïm la “mentoria” clàssica per un acompanyament directe: professionals experts del sector ofereixen consells pràctics sobre les millors vies d’inserció laboral segons el perfil (disseny, consultoria de certificacions, enginyeria d’instal·lacions, gestió d’actius, administració pública o emprenedoria). Inclou revisió de portafolis, simulació d’entrevistes, posicionament a LinkedIn i connexió amb oportunitats reals de col·laboradors del programa.
- Ecosistema i networking que acceleren la carrera. Al llarg del curs activem un ecosistema professional: tres open classes presencials, facilitades, amb figures destacades del sector i espais de networking; visites tècniques a edificis paradigmàtics que han aplicat estratègies passives avançades i certificacions, per aprendre in situ decisions de projecte, operació i manteniment; i una comunitat de pràctica amb borsa d’oportunitats i anuncis de projectes, beques i convocatòries.
En l’àmbit tècnic, treballem amb equips interdisciplinaris i rúbriques per competències alineades amb la pràctica professional: disseny passiu i confort adaptatiu, anàlisi de cicle de vida (ACV) i reducció del carboni operatiu i incorporat, estratègies de biodiversitat i solucions basades en la natura, gestió d’aigua i residus, i alineament amb Level(s) i marcs regulatoris europeus. El resultat és un itinerari on l’alumnat aprèn a prendre decisions amb criteri, documentar-les per a la certificació i el compliance, i comunicar-les al client amb claredat. Amb tot això, garantim que els nostres titulats arribin a l’obra, a l’oficina tècnica o a la consultoria preparats per liderar projectes bioclimàtics i regeneratius des del primer dia.
- Com projectes l’evolució de l’arquitectura regenerativa en els propers 20 anys i quin paper tindran els professionals formats a l’hora de crear comunitats més saludables, equitatives i resilients?
Veurem una transició des dels “edificis eficients” cap a infraestructures vives que produeixen energia neta, gestionen l’aigua de manera regenerativa, retornen biodiversitat i tenen cura de la salut. La rehabilitació profunda i la industrialització lleugera i circular marcaran la dècada; es consolidarà la mesura del carboni incorporat, el passaport de materials i el disseny per al desmuntatge. La natura serà infraestructura: solucions basades en la natura (NbS) per al clima i el benestar, integrades en barris de 15 minuts i sistemes energètics distribuïts. El paper dels nostres titulats serà protagonista: lideraran equips interdisciplinaris, traduiran polítiques europees en projectes viables, mobilitzaran inversió amb mètriques robustes i cocrearan amb comunitats. I, molt important, sostindran el canvi cultural: passar del paradigma de “controlar la natura” al de “cooperar amb els sistemes vius” per emmarcar tota l’activitat dins dels límits planetaris. Aquest és el primer postgrau de la UPC —i pioner a escala estatal— que incorpora de manera integral la visió regenerativa, superant la sostenibilitat clàssica. No ens quedem en l’eina: formem en mentalitat, mètode i mètriques, i acompanyem l’ocupabilitat amb pràctiques, TFM aplicat, sessions d’alt valor i un calendari de visites que connecta la teoria amb la realitat edificada.