La tercera edició del ha conclòs amb el lliurament de diplomes als seus 32 estudiants. Repartits entre les seus de Bilbao, Barcelona, Tarragona i Saragossa, ja són prop de 200 persones que s’han especialitzat en aquesta font d’energia, clau en la transició energètica, des que es va començar a impartir aquest màster pioner a Espanya.
L’aliança de múltiples entitats educatives i de recerca d’Euskadi, Catalunya i Aragó ha permès als i les professionals aprofundir en les diferents aplicacions de l’hidrogen de la mà d’especialistes i persones expertes tant d’empreses capdavanteres com de centres tecnològics i tècnics de diferents administracions públiques.
José María Canales, docent-investigador de l’Escola Politècnica Superior de Mondragon Unibertsitatea i representant del comitè acadèmic del màster, assenyala que aquesta formació “va entrar trepitjant fort i la valoració que hem rebut per part dels i les alumnes i de les empreses ha estat molt positiva”. Canales posa en valor “la visió global i detallada” que ofereix el màster sobre les diferents tecnologies involucrades en el desenvolupament de l’hidrogen com a nou vector energètic.
En aquest sentit, Canales destaca les capacitats que s’adquireixen en el màster: “Obren un nou ventall d’oportunitats professionals tant en la producció, com en el transport, distribució i ús de l’hidrogen. La indústria de generació d’energia, transport i mobilitat i indústria pesant estan iniciant el camí cap a la descarbonització mitjançant l’ús de l’hidrogen, posant en marxa noves iniciatives, estudis i anàlisis que demanen cada vegada més professionals especialitzats en tecnologies de l’hidrogen.”
Treballs finals i reconeixements
Tot i que la modalitat del màster és en línia, tots els i les estudiants d’aquesta edició han realitzat el seu Treball Final de Màster (TFM) en col·laboració amb diferents empreses o agents del sector, abastant temes com la viabilitat d’implantar una planta electrolitzadora de 100 MW, el disseny d’un dipòsit d’emmagatzematge d’hidrogen gas o l’impacte ambiental d’un tren d’hidrogen, entre d’altres.
D’entre tots els TFM presentats en aquesta tercera edició, el guanyador ha estat Andrés Molina Villamil, de la seu de Bilbao, pel seu treball: “Reptes de la gestió de la integritat dels elements del transport per canonades d’hidrogen”. El premi l’ha atorgat l’empresa Carburos Metálicos i permetrà al guanyador visitar el complex industrial del grup als Països Baixos. Es tracta d’una visita a les seves instal·lacions relacionades amb la transició energètica, on es treballa especialment amb l’hidrogen com a vector energètic clau per afrontar el procés de descarbonització de la indústria i el transport pesat.
D’altra banda, s’ha atorgat el Premi Corredor Basc de l’Hidrogen al millor expedient acadèmic a l’estudiant Ekhi Díaz de Corcuera Muguerza de la seu de Bilbao, qui també gaudirà d’un viatge amb totes les despeses pagades, però en aquest cas acompanyarà l’expedició del Clúster de l’Energia del País Basc al congrés de l’European Hydrogen Week a Brussel·les. Aquest congrés compta amb la participació de la Comissió Europea i els principals actors de les tecnologies de l’hidrogen d’arreu del món, i en ell es presenten les últimes novetats entorn d’aquesta prometedora font d’energia. D’aquesta manera, el premiat podrà comprovar els darrers avenços tecnològics, industrials i polítics que afavoreixen la nova indústria de l’hidrogen.
El MITH
El màster interuniversitari de formació permanent en Tecnologies de l’Hidrogen és una col·laboració entre 5 universitats: Mondragon Unibertsitatea, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat del País Basc (Euskal Herriko Unibertsitatea) i la Universitat de Saragossa; juntament amb 6 centres formatius i de recerca: el Centre Integrat d’FP Somorrostro, el Centre d’FP Comte de Rius, l’Institut Escola del Treball, el Centre Públic Integrat d’FP Pirámide, la Fundació de l’Hidrogen a Aragó i l’Escola d’Organització Industrial; i està promogut pel grup Petronor-Repsol.
La unió de tots ells té com a objectiu fomentar el desenvolupament de les tecnologies de l’hidrogen en la indústria, on serà necessari un equilibri entre els perfils d’enginyeria formats a la universitat i els provinents de la formació professional.