Un equip multidisciplinari coordinat pel i encapçalat per Josep Roca Cladera, director del mà ster en Planificació Urbana i Sostenibilitat i del postgrau en Smart Cities: Urbanisme, Tecnologia i Sostenibilitat de la UPC School, ha estudiat i determinat quins són els principals elements que contribueixen a constituir l’illa de calor a les ciutats a través d’un estudi realitzat a la Regió Metropolitana de Barcelona, una à rea que cobreix 164 municipis, 3.200 km2 i 4,7 milions d’habitants. L’estudi també proposa un seguit de bones prà ctiques en planejament urbà per pal·liar els efectes del canvi climà tic a les ciutats.
El fenomen de la illa de calor consisteix en l’increment de la temperatura al centre de les à rees urbanes, en contrast amb la perifèria o els espais rurals circumdants, especialment en hores nocturnes. Aquest fet té un impacte en la salut i el benestar dels ciutadans especialment preocupant quan es produeixen episodis extrems com les ones de calor, cada cop més freqüents. Les principals causes de l’illa de calor són la manca de vegetació, la impermeabilització del sòl i l’ús de materials com l’asfalt i el formigó, que a la nit desprenen la calor acumulada durant el dia, igual que els vehicles i els sistemes d’enllumenat i de climatització.
L’estudi revela que Sant Andreu, Nou Barris i la zona del Raval de Barcelona són els barris de major vulnerabilitat al canvi climà tic i s’estima que un increment de 20 a 25°C de temperatura mitjana en els mesos d’estiu representa un increment de 3.000 morts addicionals. Les zones més calentes de dia són les industrials, aixà com el recinte firal de Montjuïc i de centres comercials; i de nit, els carrers i les zones més edificades (l’Eixample i Ciutat Vella al capdavant). En l’estudi s’han analitzat el règim de temperatures de la superfÃcie terrestre (LST), de l’aire (LSAT) i de transferència de calor a l’atmosfera, amb les dades obtingudes a través de sensors tèrmics instal·lats en satèl·lits com ara MODIS i LANDSAT, aixà com de la base de dades Corine, a més de la informació disponible en les estacions meteorològiques de la Generalitat i de l’Estat. Tot això ha permès configurar un sistema d’informació climà tica integrat, a partir del qual ha simulat els factors climà tics, geogrà fics, territorials i urbans que determinen l’illa de calor del sistema metropolità de Barcelona.
Davant d’aquesta situació, el CPSV proposa diferents bones prà ctiques en la planificació urbana i territorial, amb l’objectiu de fer baixar 2 °C la temperatura mitjana a les ciutats. Com a mesures preventives proposen canviar les façanes d’edificis i els paviments, especialment en zones de joc infantil (que arriben als 70°C amb calor mà xima), implantar sòls permeables, fomentar la ventilació urbana i augmentar les zones verdes, entre d’altres. Des de la UPC es deixa palès la importà ncia de que els plans urbanÃstics tinguin en compte l’avaluació climà tica de les zones urbanes i metropolitanes i s’hi insisteix en fins a quin punt un adequat disseny urbanÃstic pot ajudar a minvar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i els efectes del canvi climà tic a les zones urbanes.
Ìý