Un equip multidisciplinari coordinat pel i encap莽alat per Josep Roca Cladera, director del m脿ster en Planificaci贸 Urbana i Sostenibilitat i del postgrau en Smart Cities: Urbanisme, Tecnologia i Sostenibilitat de la UPC School, ha estudiat i determinat quins s贸n els principals elements que contribueixen a constituir l鈥檌lla de calor a les ciutats a trav茅s d鈥檜n estudi realitzat a la Regi贸 Metropolitana de Barcelona, una 脿rea que cobreix 164 municipis, 3.200 km2 i 4,7 milions d鈥檋abitants. L鈥檈studi tamb茅 proposa un seguit de bones pr脿ctiques en planejament urb脿 per pal路liar els efectes del canvi clim脿tic a les ciutats.
El fenomen de la illa de calor consisteix en l鈥�increment de la temperatura al centre de les 脿rees urbanes, en contrast amb la perif猫ria o els espais rurals circumdants, especialment en hores nocturnes. Aquest fet t茅 un impacte en la salut i el benestar dels ciutadans especialment preocupant quan es produeixen episodis extrems com les ones de calor, cada cop m茅s freq眉ents. Les principals causes de l鈥檌lla de calor s贸n la manca de vegetaci贸, la impermeabilitzaci贸 del s貌l i l鈥櫭簊 de materials com l’asfalt i el formig贸, que a la nit desprenen la calor acumulada durant el dia, igual que els vehicles i els sistemes d鈥檈nllumenat i de climatitzaci贸.
L鈥檈studi revela que Sant Andreu, Nou Barris i la zona del Raval de Barcelona s贸n els barris de major vulnerabilitat al canvi clim脿tic i s鈥檈stima que un increment de 20 a 25掳C de temperatura mitjana en els mesos d鈥檈stiu representa un increment de 3.000 morts addicionals. Les zones m茅s calentes de dia s贸n les industrials, aix铆 com el recinte firal de Montju茂c i de centres comercials; i de nit, els carrers i les zones m茅s edificades (l鈥橢ixample i Ciutat Vella al capdavant). En l鈥檈studi s鈥檋an analitzat el r猫gim de temperatures de la superf铆cie terrestre (LST), de l鈥檃ire (LSAT) i de transfer猫ncia de calor a l鈥檃tmosfera, amb les dades obtingudes a trav茅s de sensors t猫rmics instal路lats en sat猫l路lits com ara MODIS i LANDSAT, aix铆 com de la base de dades Corine, a m茅s de la informaci贸 disponible en les estacions meteorol貌giques de la Generalitat i de l鈥橢stat. Tot aix貌 ha perm猫s configurar un sistema d鈥檌nformaci贸 clim脿tica integrat, a partir del qual ha simulat els factors clim脿tics, geogr脿fics, territorials i urbans que determinen l鈥檌lla de calor del sistema metropolit脿 de Barcelona.
Davant d鈥檃questa situaci贸, el CPSV proposa diferents bones pr脿ctiques en la planificaci贸 urbana i territorial, amb l’objectiu de fer baixar 2 掳C la temperatura mitjana a les ciutats. Com a mesures preventives proposen canviar les fa莽anes d鈥檈dificis i els paviments, especialment en zones de joc infantil (que arriben als 70掳C amb calor m脿xima), implantar s貌ls permeables, fomentar la ventilaci贸 urbana i augmentar les zones verdes, entre d鈥檃ltres. Des de la UPC es deixa pal猫s la import脿ncia de que els plans urban铆stics tinguin en compte l鈥檃valuaci贸 clim脿tica de les zones urbanes i metropolitanes i s鈥檋i insisteix en fins a quin punt un adequat disseny urban铆stic pot ajudar a minvar l鈥檈missi贸 de gasos d鈥檈fecte hivernacle i els efectes del canvi clim脿tic a les zones urbanes.
听