Josep ѳܲԳٲñDZ, catedràtic i doctor en Arquitectura per la UPC, i Ana Cocho, doctora en Tecnologia de l’Arquitectura i experta en noves metodologies computacionals de disseny ܾٱòԾ, dirigeixen el nou àٱ en Artificial Intelligence for Architectural Design que la UPC School posarà en marxa el pròxim mes d’octubre. En aquesta entrevista ens apropen als reptes ٱԴDZò del sector ܾٱòԾ i ens contextualitzen la necessitat de formar els futurs especialistes en aquesta à.
- L’arquitectura, com tants altres sectors, sembla que no restarà aliena a l’impacte decisiu de la tecnologia. Fins a quin punt la computació 貹ٲà en el disseny ܾٱòԾ?
La tecnologia ڱٲà de ple al dzé de disseny ܾٱòԾ hibridant-lo amb ella i fent que l’arquitecte hagi de treballar en un equip multidisciplinari. El concepte d’arquitecte tal com el coneixíem fins ara quedarà qüestionat. Els efectes de la tecnologia en l’arquitectura estan per explorar i portaran amb ella enormes oportunitats.
- En aquest sentit, quines competències necessitaran els professionals de l’arquitectura per liderar aquest escenari no tan llunyà?
Hem de pensar que no es tracta que tots els arquitectes i dissenyadors es tornin enginyers computacionals. El que cal é que tinguin el coneixement general suficient d’aquests nous processos ٱԴDZò è entenguin com poden beneficiar-se ’ò per al seu dzé de projectació. La implementació l’ha de dur a terme un enginyer computacional expert que l’arquitecte ha de saber ç cap als interessos del projecte en particular.
- Una de les tecnologies emergents é potents i amb major impacte é la intel·ligència artificial. Quins avantatges aportarà la seva ó en la àپa ܾٱòԾa?
La simulació Գٱ·Գ de l’espai humà serveix per comprovar les condicions humanes d’aquest espai i les 徱ڱèԳ respecte a un lloc humà real. Aquesta seria la seva principal contribució, ò els avantatges ó múltiples, des de simulacions de comportament dels usuaris en projectes encara no construïts per comprovar l’eficàcia del seu disseny, a edificis d’adaptabilitat 徱à al clima o la variació d’usos al seu interior. ղé ajudarà a ’à durant la vida funcional de l’edifici per millorar el seu funcionament, la variabilitat i adaptabilitat energètica o el lligam èپ i formal a la seva performance, entre d’altres.
- En un sentit é àپ, com influirà en el treball dels arquitectes?
Tota cosa computacionalment dissenyada es basa en una variabilitat i DzԳپԳïٲ, í doncs, é probable que la revolució digital generi no noé una nova èپa, ó que probablement hi haurà un canvi de paradigma en l’arquitectura i es redefiniran les seves bases amb les noves possibilitats que la hibridació amb la intel·ligència artificial ens obre. La tecnologia augmenta la possibilitat d’imaginar formes noves, estructures i infraestructures amb prestacions funcionals noves, ò, com en tot, cultures i arts ܳٴdzàپܱ no donen per a molt sense cervells que les analitzin en profunditat.
- Com valoreu el grau de maduresa de la IA en el sector ܾٱòԾ actual? En aquest sentit, podeu enumerar ja algun exemple de projecte en el qual s’estigui utilitzant aquesta tecnologia?
é Աà de certs lliurepensadors i ھòǴڲ, la praxi de la IA en l’arquitectura encara no à molt desenvolupada. Hem de pensar que, tot i que alguns pocs ja fa temps que estan parlant del tema, com a molt é des de fa uns 5-10 anys que el debat ha saltat al cercle general del debat de la disciplina ܾٱòԾa. Fins llavors sols un comptat grup de dues o tres escoles d’arquitectura afrontaven el tema. Ha sorgit tota una cultura de creació de petits pavellons en els quals es proven, a petita escala, diferents èԾܱ. A escala real, únicament s’ha provat en algunes ڲçԱ, com la d’Aedas Tower a Abu Dhabi.
- El mes d’octubre, posareu en marxa la 1a 徱ó del àٱ Artificial Intelligence for Architectural Design, en modalitat semipresencial i 100% en anglès. Quins objectius perseguiu amb aquesta aposta formativa?
L’objectiu fonamental, a é d’un coneixement general de les èԾܱ IA i el que amb elles en el disseny ܾٱòԾ podem aconseguir, é inculcar la idea que els arquitectes hem de parlar d’IA. És veritablement inevitable que alguna cosa que à afectant a totes les capes de ’ܳà i la seva societat afecti la manera de desenvolupar el seu entorn DzԲٰï. Els arquitectes arriben tard al debat sobre com la IA i l’arquitectura caminaran juntes. Busquem reeducar el cervell del dissenyador i ensenyar-li a utilitzar el potencial de la tecnologia al servei del lloc ܾٱòԾ i ܰíپ dissenyat, construït i usat, de manera que augmenti í el control èپ, científic i ètic–DZíپ del dissenyador sobre el seu treball, en paral·lel al que la societat es proposa fer a nivell mundial i local.
- Per a quin tipus de perfil à pensat aquest àٱ?
à pensat per a qualsevol dissenyador: des del que dissenya lletres ڲèپܱ a aquell que dissenya ciutats, sobretot è la seva convivència en el àٱ à la seva millor escola.
- El component aplicat é una de les ٱíپܱ en què es fa é èmfasi. Quin tipus de projectes elaboraran els alumnes i amb quins softwares?
Cada alumne ԱDZܱ貹à la suficient capacitat crítica per decidir, segons els seus objectius i amb el seu tutor, el camí ٱԴDZò a seguir. Pot ser Dzó visual amb Grasshoper, escriure codi amb Python, analitzar dades del projecte amb Mathlab, Space Syntax o Dzó d’agents, entre d’altres.
- Quines ó les sortides professionals d’aquest àٱ?
El perfil à el d’un arquitecte format en noves tecnologies 貹ç de treballar en grups multidisciplinaris i amb coneixement en IA suficient per prendre decisions sobre la seva Գٲó. De fet, cal que qualsevol empresa o Բپٳܳó que imagina formes, productes i processos vulgui millorar-los, dins del que avui s’anomena com quadre creatiu d’una empresa o Բپٳܳó, pel que fa a la seva DzԳ賦ó, ڲó, ús o lectura, i tant en el vessant industrial com íپ.